Documentos en Tomaset: su historia

quan veu jugar al seu fill a un esport que, finalment, pareix ser el seu. Hui, dissabte 27 de gener de 2007, l´equip d´Almussafes front al de Massalfassar en la categoria d´alevins i a la població de Godelleta ha aconseguit la victòria en la primera de les dos partides (anada i tornada) que componen la semifinal de galotxa dels XXV Jocs Escolars de la Comunitat Valenciana. Un ¡¡¡HURRA!!! per als nostres xicots.

És des d´aquestes humils pàgines que un pare com soc jo s´anima a expressar, amb tota la força de que siga capaç, les extraordinàries emocions que l´embarguen quan el seu fill, junt amb dos altres xiquets, arriben a la final d´una competició esportiva de galotxa, una de les modalitats de pilota valenciana mès lluïdores que es poden trobar hui en dia a les nostres terres -amb raó diuen que qui juga bé a galotxa es vàlid per a qualsevol altra modalitat, siga frontó, escala i corda o fins i tot raspall- una especialitat que requerix força de braços, rapidesa de cames, reflexos, intuició, complicitat amb els companys d´equip, fer molta pinya, i tot un seguit de condicions que fan d´aquest esport un veritable espectacle difícil d´igualar inclús pel trinquet, sempre baix la meua humil opinió, però que no està òrfena d´arguments pel que he pogut observar veient jugar les altres variants.

El tret principal que caracteritza el joc de la galotxa i el diferencia dels altres és, sense lloc a dubte, la celeritat amb que corre la pilota de part a part de la canxa i en la que tens un temps mínim de reacció pel fet de no existir els esglaons que té el trinquet els quals donen al jugador un temps per a pensar quan la pilota corre per ells, temps del que no disposen en la galotxa.

Bé, no vullc jo açí fer una apologia d´aquest joc -encara que falta li fa- del que m´he enamorat en els pocs mesos que estic ficat en este "mundillo" i que bé que es deu notar per l´apassionament que pose escriguent sobre ell. L´únic que voldría fer patent i transmitir des d´aquestes línies es cóm m´he emocionat quan l´equip del meu fill ha guanyat la primera de les dos partides que componen la semifinal dels XXV J.E.C.V. Màxim quan han jugat amb tot el desavantatge del món degut a que desconeixíem que s´havia acordat per part de la Federació que a partir de la segona ronda es jugaria amb pilotes de vaqueta, acord del que ens em assabentat en la pròpia canxa minuts abans de començar la partida en benefici de l´altre equip que sí que ho sabia.

Aixina les coses està clar que eixíem com a víctimes, però quina ha sigut la sorpresa quan després del primer joc que han fet al bot i han guanyat, han començat a creure´s-ho i, llevat del segon que s´ha anotat l´altre equip, els següents jocs han anat caient com si foren pomes madures finalitzant el compte amb un tanteig de 50 per 10. D´esta manera han pasat de ser víctimes a botxins.

Aprofite per a donar ànims al pesonal de la FPV al qual he criticat severament per un assumpte sense tanta trascendència com jo li havia otorgat i, encara que sé que açó ho llegirà poca gent, vullc que quede constància de la meua esmena corregint en el que siga possible el mal que´ls haja pogut infligir.

¡¡¡Amunt la galotxa!!!

P.D.: A la imatge, Moisés, el meu fill jugant de galotxero, a punt de "pessigar" una ferida del contrari. Creado por tomaset | 0 comentarios | 27/01/07 20:03

Recuperar 4 puntos del carnet de conducirGeomundos.com recomienda ante todo prudencia y paciencia al volante, tanto...