Documentos en Tomaset: su historia

En la meva llengua mater, en valencià El poema que vos mostre a continuació i que teniu traduït en un altre document és fidelment transcrit d´una cinta de "cassette" que tinc de la meua època d´investigació sobre folklore valencià.

Qualsevol que tinga quelcom d´idea d´este idioma es donarà compte de les incomptables llicències que m´he permés a l´escriure açò ja que moltes de les paraules estan escrites tal com sonen per a preservar la rima, tan necessària perquè conserve tota la seua gràcia.

Ací va...



Pau, el de Beniarrés,
ú dels que lligen i escriuen
que per apodo li diuen
“el pequeño” de gran qu´és

té un llibre de un tal Almela
que diu que cuant se morim,
se tornem burro, raïm,
conilla o torróns dauela

i llegint el tal llibret,
se dormí i va ensomiar
un día que´s va tornar
calendari de paret.

Dins d´una panera anava,
igual que les rosquilletes
i per dos o tres aguiletes
el va donar qui el portava

i anà a parar a una alquería
on teníen un burret,
i en aquell animalet,
reencarnà, estava sa tía.

No sé cóm se conegueren
i un pico que s´alegraren
i en alegría es miraren
la primer vegà qu´es veren.

Per costum o inclinació
el burro parlà primer
diguent:—Pau, tú tot paper
i apegat en un cartró,

¡ay!... ta tía Rafeleta,
després de tres díes morta,
ara en fan trotar per l´horta
carregà en una sarieta.

Qualsevol botarate
m´arrea diguent: —¡Treballa!
i me donen brosa... i palla
tant que m´agrà el xocolate.

Jo nugá en una cordeta
ni m´explique lo qu´em passa,
jo que sent ama de casa
mai he parat en torreta

i xarrant per lo carrer
tot per ma boca passaba
i el gat a les dotze estava
sentat damunt del foguer.

Ni dorc a bon sou
ni puc fer escapadetes
més que als amics, orelletes
ara... ara pague tot allò.

—Pues jo tía, trague fel
—contestà Pauet— renegue
sent calendari carregue
en tots els sants que té el cel

ademés tinc reflexións,
anécdotes, chascarrillos,
preparats en pepinillos,
salsetes en macarróns,

desde el eclipse total
a mil formes de tortilles,
cóm se fan les mondonguilles,
on hi ha bendició papal.

Igual comte les haçanyes
que fan uns soldats de tropa,
que ensenye a fer una sopa
en un picat de castanyes.

i en tant qu´els comte i els dic,
com un lladre pregonat
en un clau estic penjat
tot l´any com en un castig,

i que em deixaren en pau,
com no ensenye més me despullen
tots m´arromanguen les fulles
pa´ vore Pasqua quan cau.

No tinc ningú que me mime
tot ser vivent me despulla
sempre arrancant-me la fulla
sense mirar... que m’aprime.

I com l´amo paga casa
quan li ensenye el día trenta
i ell el veu, casi reventa
i en una mirà me traspassa

—i al sentir parlar a Pau
digué el burro en emoció:
—Estàs tú pitjor que jo,
si a mí em penjaren dun clau...

cert es que ara es cabestre
lo qu´era abans mantellina,
no, peró estic millor aixina
dins del meu estat silvestre

—i li entrava sentiment
al anar fense raó
d´aquella situació
aflictiva i de repent,

de besarlo li entren ganes
i al intentar-ho provar
d´un mòs li va arrancar
trenta o quaranta semanes;

mou l´airet i fa un desori
un almíbar de bresquilles
eclipses i mondonguilles
¡ànimes del purgatori!

un dimecres de febrer
va damunt la conillera,
Nadal, baix de la figuera,
Sant Roc, dins lo galliner.

Tots a Santa Sinforosa
van per la senda xafant,
mira, damunt del Dimecres Sant
s´ha quedat dormint la gossa.

El Dijous de la Ascensió,
que sempre estigué en lo mig
pos ara li ha entrat el desig
de vores en un rincó.

En terra, al costat d´un catre
¡mai ho han vist vius... ni difunts!
n´hi han quatre diumenges junts,
el ú darrere de latre

i algú que passa molta gana
sense donarse raó
porta apegà al tacó
una salsa catalana

i li pasa a qualsevol
sense el moviment notar
que s´ha posat a fumar
dalt d´un eclipse de sol.

D´aquell somni estrafalari,
per fí Pau se despertà
llaurador com se xità
deixant de ser calendari,

en tenía un xicotet
i anà corrent a abraçar-lo
com si fora un germanet

i al estar-lo acariciant,
li eixí del cor un suspir
la fulleta va llegir
i era el día del seu sant,

i a una burra que tenía
li va donar uns rollets
i li digué entre besets
—¡Déu sap... de qui serás tía!


Creado por tomaset | 0 comentarios | 31/08/04 01:19

Descargas de música Mp3 legal en Mu4usMu4us es la primera tienda on line española de música independiente. Cuenta con...